dilluns, de març 17, 2008

la mascletà de la pesta




(les roïnes fotos de sempre)

Ja hi ha altres cròniques magnífiques que ressonen encara al voltant d’aquest Estellés encés. Però la satisfacció hi és igualment o més encara, pel merescut homenatge al poeta i per haver estat còmplices de la primera gran facècia de la PESTAPOÈTICA. Carmona i companyia han aconseguit aplegar al seu voltant sota el paraigua d’Estellés, els poetes dels 23 anys (ardits, gloriosos, insolents 23 anys!) i els poetes de llarg recorregut (Hac Mor, Casasses, Vinuesa, Caballero, Orlando Guillén...) els que fa anys que piquen pedra i els que han de cremar Barcelona...
Ja ho haviem avisat: aquesta gent son nitroglicerina eufòrica, febre i passió poètica i de l’altra, vida i poesia en estat pur, lo millor de cada casa. Aquest cop sí. Està quallant alguna cosa gran. Una generació? una certa manera de traspuar poesia? sigui el que sigui se’n parlarà. I naltros tindrem l’urc d’haver-hi estat aprop.