divendres, d’abril 30, 2010

Eduard Ramírez Comeig


acte 29 de la novena temporada,
any de la precarietat,
fastuosa sonorització karaoke domèstic,
poca gent, canvi de dia (per motius futboleros, inútils al capdavall)
canvi d'espai: decididament, no és el mateix. deia en Boldú que "el lloc és la gent", afegirem que almenys en aquest cas, "la gent també és el lloc".
Les coses de l'Horiginal, només tenen sentit a l'Horiginal amb el cúmul d'improbabilitats que l'han fet possible.
(I que consti l'agraiment a Mailuna per la bona acollida)

i en aquest context de provisionalitat, Sebastià Alzamora presenta amb rigor,  la poesia de l'Eduard (que ve expressament de València) i parla de vitalitat i de Catul i de l'Usdefruit, i l'autor, llegeig/recita bons poemes dels seus llibres i algú comenta que aquests bons poemes guanyarien amb una recitació més intensa, però l'autor és l'autor i els diu a la seva manera i una cosa és fer els poemes i una altra cosa l'espectacle. M'embolico ja ho veig, em faig ressó de comentaris sentits, però sempre, sempre val la pena veure-conèixer junts, poemes i autor.

1 comentari:

Joan ha dit...

Ànims que hi hem de tornar!