divendres, de novembre 25, 2011

tres alabatres, tres!

dimecres 20:30 a Llibreria-Bar (H)original, Barcelona, Spain

 tres colors més del pantone alabatrenc

ara més que mai, que la poesia ens reconforti!
tres noves meravelles de l'acreditada factoria,
compreu-les, regaleu-vo-les i fins i tot llegiu-les!

Nadal serà més lleu amb laBreu


 
Benvolguts, us convidem a la presentació conjunta dels tres darrers alabatres:
«Estiula» de Lluís Calvo,
«L’enunciat» de Josep-Ramon Bach i
«Homes» de Paul Verlaine, traduït i prologat per Jordi Llovet
Serà a les 20,30 h a la llibreriabar Horiginal (c/Ferlandia,29) Barcelona Amb la presència de: Lluís Calvo i Benet Rossell, Vicenç Altaió, David Caño, Jaume C. Pons Alorda, Anna Gual; J-R Bach; Marc Romera i Max Besora.

sisif+fontbona





vetllada històrica. la poesia resisteix.
el muntatge sif-fontbònic convoca i omple l'h.
malgrat la (in)competència futbolera,
i el so de l'espineta envola i esmola els versos de Pau-Janko,

Escup sang.
Fa tres dies que jau malalt a l'hospital de Sant Pau i la Santa Creu.
8 d'agost de 1910.
Es mor ignorat i deixa una filla a càrrec de l'amic Markovic
2 de maig de 1567.
Marin Drzic escup sang a Venècia.
A l'hospital San Giovanni e Paolo.
Dramaturg incomprès de Dubrovnik, fracassat a Venècia.
Ho vaig veure en una pel·lícula roïna.
Potser exageraven



diumenge, de novembre 20, 2011

sif-fontbona



aquest dimecres 23 de novembre,
tercer dia dels temps obscurs,
a l'horiginal a les 20,30, seguirem, obstinats com som,
cercant una mica de llum en la paraula del poeta, avui Pau Sif,
 amanida en aquesta ocasió,
 amb la música de n'Eduard Fontbona 

(i quin cartell! -obra d'Àlex Canosa- llamp de llamp de rellamp!)

crosses




un plaer escoltar i veure les crosses de joan vigò
dites i fins i tot cantades amb veu vigo-rosa........




divendres, de novembre 11, 2011

joan vigó


i el dimecres vinent, 16 de novembre,
CROSSES
on? a l'horiginal a dos quarts de nou
tant si hi ha partit com si no 
(si el tiempo no lo impide y la autoridad lo permite)

marina oroza





 amb una actitud escènica on cada gest es mesurat
aconsegueix el microclima que transporta el vers hipnòtic
potenciat pels recursos tècnics que no enmascaren
la substància de la paraula-les imatges
poètiques que la dissecció deixa
al descobert 


"Mi pasado en una caja de cartón,
el destino es origen
el presente confusión
y el futuro no existe:
la mitad de la vida para abrir la caja,
la otra mitad para cerrarla.



diumenge, de novembre 06, 2011

disección nº 5

el dimecres 9 de novembre a les 20,30 a l'horiginal:

Marina Oroza, poeta y performer, es también actriz de teatro, cine y televisión.
Ha publicado los poemarios Pulso de Vientos(1997) y Así quiero morir un día (2005).
La Chimenea de Duchamp, su último trabajo, se encuentra pendiente de publicación.

Desde sus inicios, ha sido particularmente activa como investigadora de poesía oral,


Disección nº 5,  un espectáculo multidisciplinar,
un collage de voces y efectos donde MarinaOroza crea un diálogo entre las diferentes maneras de expresar su poesía en público

el ansia de la pandorga






un altre privilegi:
la presentació d'un nou poemari
de l'imprescindible Orlando Guillén,
en plena forma i ben acompanyat per Enric Casasses, Jaume C. Pons i Blancallum Vidal


Porque vienen los muertos
de Acayucan a enterrarse en Barcelona.
Aparcan en un parque de sexos o de muertos
en un banco seminario
abiertos dia y noche en Los Altos del Tibidabo.
En Los Altos del Tibidabo
como en Santa Marta de Soteapan.
Porque vienen los muertos
de Acayucan a enterrarse en Barcelona
y arrastran las mariposas
devocionales de un santuario
que no arrastra las que arrastra el rio del Papaploapan
sino del chorito podrido que queda del Huazuntlán las mariposas
muertas. Y.... 

dimarts, de novembre 01, 2011

esperanto poezio

 jorge camacho

cant coral

 farri: garrotins en esperanto!

martin, músic suec

Vetllada poètica en esperanto, coordinada pel poeta Jorge Camacho

Una immersió en una  llengua que encara no s'havia sentit al nostre espai.
 

desig

 jordi albero

jordi albero amb ricardo fernández


el dijous, es va presentar "el deseo",
 muntatge poètic-musical amb cançons de jordi albero
sobre poemes de ricardo fernández

sant vulcano: salut i feina!







vulcano és l’ artilugi corrossiu, descarat,  agosarat .
vulcano és la prosa nerviosa, efervescent, pirètica,
vulcano dinamita paraules, 
vulcano urticant: provoca erupcions als filòlegs

vulcano ( swift, per ventura?)  fa una bona repassada amb sàtira i sarcasme
a les nostres maneres de viure i de desviure
fumeu vulcano
amagatzemeu pots de llenties
vulcano- lowrie, tendresa salvatge, desesperació, desolació lúcida  amb estil, molt estil, molt estil, molt estil
(cicuta films: ja veig en clint amb el petaner passejant per les runes de sant pancraci)
erupció vulcànica intensa a can “h”
se n’esperen rèpliques per tot el territori i fins i tot algún tsunami
que esparveri les exquisides tropes polcelanoses que ja es van irritar  amb el Max poeta