dimarts, de desembre 31, 2013

benvingut.cat orze


dissabte, de desembre 21, 2013

bones festes

                                                (kusudamas: llorenç garcia)

divendres, de desembre 20, 2013

i ara les d'en Carner

NOVA CANÇÓ DEL DESEMBRE CONGELAT

El desembre congelat
            confós se retira;
l’apaivaga la ciutat
            que, de lluny, admira,
on el cel és amorós,
la muntanya fa redós
            i enjoien l’onada
            llums de la vesprada.
            Barcelona, gran casal,
            flor de Catalunya,
el desembre no et fa mal:
            somriu i s’allunya.
Diu:-Gebrada no et duré,
que hi ha encara en el roser,
            al cim de les branques,
            rams de roses blanques.
            Malaurat qui et faci tort
            i foll qui t’oblida;
tens de festa i de conhort
            l’ànima reblida;
l’ombra fosca de l’esglai
pervinguda a ton espai
            es fa clara i fina,
            somriu i declina.
            Hi ha al carrer més amagat
            cants de cadernera;
hi ha un nou pol·len del passat
            en la polseguera;
riu sant Jordi el paladí
i, entre tosses de jardí,
            un broll d’aigua clara
            diu: “Avant!” i “Encara!”
            Cada noia té promès
            i du violetes;
son esguard és tot encès
            de les amoretes,
És daurada la ciutat.
Del desembre el vent gelat
            confós se retira,
dolç com una lira.



Josep Carner

i una d'en tomàs garcés

                                     LES NADALES

                                     És dura la terra
                                     camí de Betlem.
                                     Ortigues i pedres
                                     em punxen els peus.
                                     Els braços allargo:
                                     espines i glans.
                                     Camino a palpentes
                                     la nit de Nadal.

                                     Ja sóc a la Cova,
                                     la inunda la llum.
                                     L'Infant i la Verge
                                     em miren als ulls.

                                     Esquelles perdudes
                                     sacsegen la nit.
                                     Les ales que volen
                                     esborren camins.
                                     És dura la roca,
                                     quina alta paret!
                                     Les mans s'hi arrapen,
                                     el cor es deleix.

                                     Al mig d'una esberla
                                     les flors han brollat.
                                     Les blanques nadales
                                     no goso flairar.

Tomàs Garcés
Grèvol i molsa
(dins Obra Poètica. Ed Selecta. 1961)

dimarts, de desembre 17, 2013

avui una de lladres

NADALA DEL LLADRE

Ser lladre i no ser valent,
la gent se n’estranyaria.
Mes quin bull si a l’Establia
em reconegués la gent.
Enmig de les multituds,
he mirat de disfressar-me.
Tot amb tot –no faig embuts-
avui em sobrava l’arma.
                        És robador xiroi,
                        lladre o no lladre, el Noi.

Hauríem de discutir
abans que tot, si una Cova
no pertany molt més a mi
que no al primer que la troba.
Els qui ens nodrim del punyal
no podem pas viure a vistes.
Tot amb tot, avui no cal
que parlem de coses tristes.
                        És robador xiroi,
                        lladre o no lladre, el Noi.

El meu ofici és robar;
per viure, es clar, no per vici.
Amb el tràfec que ací hi ha,
pot ser llarg el benefici.
Lladre de palaus reials,
de fossars, de caixes fortes…
Tot amb tot, hi haurà pocs rals
en un Portal sense portes.
                        És robador xiroi,
                        lladre o no lladre, el Noi.

El Vell em costarà poc.
Menys encara la parella.
Ell s’afanya a encendre el foc.
Ella, dóna la mamella.
D’or i plata, aquest recer
no n’entelarà pas gaire.
Tot amb tot, per viure bé
no se’n necesita gaire.
                        És robador xiroi,
                        lladre o no lladre, el Noi.

El qui diu que sóc poruc,
no sap pas que s’empatolla.
El meu fort és el gluc-gluc
de la sang que amb punyal brolla.
Sóc ací per a robar,
no per olorar cap rosa!
Amb tot...el Noi ja em dirà
si li cal alguna cosa.

                        Fora, la plata i l’or!

Noi, m’has robat el cor.


Miquel Melendres

dilluns, de desembre 16, 2013

Curiositats nadalenques (1)

27 Nadales i un colofó inspirat en aquest recull de poemes del canonge Melendres. Nadales amb aquests bonics títols:

Nadala del ratolí i altres bèsties.
Nadala de l'airet fi.
Nadala de la cort d'Herodes
Nadala de la Mare de Déu
Nadala de Sant Josep fent foc.
Nadala del tresor.
Nadala dels qui no en tenen la culpa.
Nadala dels bressols.
Nadala dels cuiners.
Nadala del rabadà que no hi volia anar.
Nadala dels perquès.
Nadala del rei Herodes.
Nadala de si els dimonis.
Nadala de les petites llengües.
Nadala dels Àngels.
Nadala dels senyors Canonges.
Nadala del reglament.
Nadala de les mares que en són per primera vegada.
Nadala dels camins que menen a Betlem.
Nadala de les preguntes.
Nadala dels Reis Savis.
Nadala de les figuretes de pessebre.
Nadala del fum, fum, fum.
Nadala còsmica.
Nadala dels anyells.
Nadala del lladre.
Nadala del botet.


           NADALA CÒSMICA

Potser al cor de les estrelles
          Déu va gronxant
nous móns on també glateixen
          altres germans.
Si ens vessa tant l’alegria
          de Nadal,
Per què no els invitaríem
          al cant?

                   Si qui us creava
                   es diu Emmanuel,
                   danseu, danseu, estrelletes
                             del cel!

Germanets de les estrelles,
          com deveu ser?
Us vestiu de raigs de lluna?
          de bris de vent?
Si érem molts germans, els homes,
          ara, un més.
Un ens n’ha donat Maria,
          que és Déu.

                   Si qui us creava
                   es diu Emmanuel,
                   danseu, danseu, estrelletes
                             del cel!

Digueu-vos els uns als altres
          que enllà d’enllà,
en un puntet que es diu Terra,
          dins un Portal,
ha nascut el qui us criava
          fet Infant.
Si ho enteneu, festegeu-ho
          dansant.

                   Si qui us creava
                   es diu Emmanuel,
                   danseu, danseu, estrelletes
                             del cel!


Miquel Melendres
Esclat

Editorial Casulleras 1964



dissabte, de desembre 14, 2013

els premis!

haurem de començar a creure en els premis literaris!

felicitats Marc Romera i LaBreu i tot "l'entorn"
fora noses!

poesia a tiros




6 poetes es disparen "poesia a tiros"
6 poetes són més que sis poetes l'un darrere l'altre,
són un grup,  una proposta col·lectiva, una proposta coral, escènica
que dispara sense treva durant 50 minuts intensos.
Foc creuat però "foc amic". I molts amics que els segueixen i els hi donen suport i omplen la sala d'un públic diferent de l'habitual ( allò de les capelletes? No, nomès que "6 en raya" (seguiu la seva gira!) es mouen habitualment pels circuits dels "slam" i tenen el seu públic!)

Amb el recital dels 6 en raya iniciem la pausa nadalenca
i reprendrem la programació passat festes (el dimecres 8 de gener)




dilluns, de desembre 09, 2013

6 en raya


dimecres 11-12-13
recital de final de trimestre amb la poesia de:

aleix todotormentoso

dijous, de desembre 05, 2013

on ets?



(ara que per imatges bones les de la martina)

llisca la veu sobre el coixí de sons i ens fa propera la poètica difícil de Quest


Doncs,
ara,
només sense,
només,
només sense només.
Sense res més que sense
per ser.


QUEST

dissabte, de novembre 30, 2013

quest


i ara en Sunyol, un poeta que porta fins als límits
les seves recerques amb el llenguatge.
sense concessions.
ara es presenta acompanyat de músics
per a fer una lectura-improvisació.

un com a coma poètic


(fotos disparades per en joan vigó)

avui reciten 
tota una colla, 
segons la Txell 
Sales: en Xemeneia, 
l’Enric Castanyes 
i encara d’altres 
que escriuen versos 
i mos els diuen 
dalt de la trona 
cofant tarot

oh! quina pena 
que no vindral’s 
Josep P. Drals: 
hi ha en Rick pirètic, 
àcid ascètic, 
coma poètic. 
el sol poeta 
que tot ho peta 
que omple el local 
de l’horinal.

febrós tot ell 
com un cadell 
de mot novell 
amb tanta penya. 
tots han vingut: 
moltes fadrines 
i molts poetes 
i perdularis. 
(de funcionaris 
també n’hi ha algun) 

l’arias, la vernis 
també en todó, 
subal, garriga, 
la nu, en vigó, 
en max i en sito 
i en nopca i tot 
i la ballbona 
i la calafell, 
i el gran orlando... 
(no els direm tots) 

diu els poemes 
brandant la mà 
corren croquetes 
i gots de vi. 
i en el silenci 
de les neveres 
en Cots ven llibres 
del mil nou-cents 
vuitanta i quatre 
i està content 

i quan s’acaba 
la recitada 
xerren i fumen 
al foc de camp. 
estem en coma 
com febrejant: 
és el poema 
que és crit ben dit 
que anima l’ànima 
i s’encomana 

no passeu ànsia 
ni porteu dol: 
una setmana 
i vindrà en Sunyol!

(febretes de mossènyer garzeni,  
a qui els deus confonguin i perdonin)

 

 


dissabte, de novembre 23, 2013

casasses: t'hi sé


dimecres 27, a l'hora de sempre
enric casasses presenta el seu nou llibre editat per 1984 poesia




És com si la rondalla antiga
–aquella que el burro havia escoltat–
–la dels amors d’amor i psiquis–
estigués a punt a punt de fer-se real aquí al meu barri
entremig del bullider enfebrat del nostre món
de coneguts desconeguts amics pares germans amors
i
efectivament
no fos cap rondalla:
només això, que sí, que t’hi sé.
Enric Casasses, destre en mai saber, suposat poeta, acadèmic de cap acadèmia, prosista d’estranquis i cantant sense cantar, ens ofereix, com diu Eduard Bonet, «l’equilibri entre els seus contraris íntims, entre la crítica severa i la participació generosa, entre el refús decidit i el compromís sincer, entre l’observació pura i l’actuació apassionada». L’art no transgredeix res perquè es mou per territoris que no hi arriben les barreres. L’autor corre al darrere de la poesia, que li resulta inatrapable, i de cop és ella que l’atrapa a ell. El seu material és la paraula, i en la llengua dels tres països. I el llençol on planta les pinzellades és l’aire que respirem. Musicalment és una barreja de tradicional sard, paganiniana, mompouisme, noi de la mare i country de les contrades provençals dels temps prellullians. 

divendres, de novembre 22, 2013

record de Jaume Sisterna



Jo sempre he estat rebel. Revolucionari, mai!


trifàsic d'alabatres







dilluns, de novembre 18, 2013

dijous: l'homenatge

foto:Lorenzo Duaso, Price i cia 2011

Jaume Sisterna, poeta de tarannà humil, no era dels que persegueixen els honors i els premis. Era tot  el contrari dels paons que s’estarrufen tan majestuosos com ridículs proclamant l’excel·lència de les seves calculades estructures.

Tots som conscients que els homenatges li haurien fet més profit en vida. Nosaltres no ens sentim culpables per això. El nostre respecte ja el tenia i sabia bé que a casa nostra era benvingut. Hi havia recitat unes quantes vegades, sempre implicat en causes col·lectives i ens ha quedat pendent de fer-hi un recital ell sol. Això si que val un desgreuge. Ara ens trobarem per recordar-lo. Almenys intentarem oferir-li el funeral cívic que no ha tingut. I els que hi serem, pots estar segur que hi serem per sentir la teva veu i els teus poemes. No hi haurà diplomes ni medalles ni discursos buits ni gent que ve a fer-se la foto ni autoritats.

Final d’una llarga història al món de la cultura, d’una manera gens elitista, participant en llegendaris grups de teatre i en recitals poètics al costat d’una colla de locos que van remoure les aigües estancades i van apropar la poesia a la gent. Una llarga història que mereixia un final més respectuós. O no. Potser li hauria fet gràcia aquesta darrera aventura esperpèntica, digna de l’humor celtibèric més negre. Que d’humor i ironia no n’hi faltava. 

Easterine Kire Iralu




més literatures del món ens arriben, ara amb el recital "Cançó d'amor" de l'escriptora 
organitzat pel Pen català commemorant el Dia Internacional de l'escriptor empresonat

dissabte, de novembre 16, 2013

en la mort d'en Jaume Sisterna




el poeta Jaume Sisterna recitant a l'horiginal l'1 de febrer del 2012
En Jaume ens visitava sovint amb els amics del Pont del Petroli 
i també va ser part (com no!) dels "poetes emprenyats".

mai no serà massa tard per descobrir un poeta de veritat, crític amb tantes coses,
proper i senzill.
Afortunadament lluny dels rànquings d'aspirants a poeta nacional

Tot està il·luminat,
les ombres mengen
a peu dret en un racó,
que un esclat de llum
no les sorprengués
fent parada i fonda.
Tot està il·luminat
i tota cuca viu
en un enderroc
de pedres i runes,
intimitats violades
esdevenen públiques,
giren els cercles i cada
volt acosta el centre
a l’esplendor del foc.
Tot està il·luminat
i una forma ocupa l’espai,
els cossos ostenten
la nuesa originària,
pells i músculs
recobren la virtut
inaugural dels ulls
que la van veure
el primer dia.
Tot està il·luminat
el món és una pintura
amb tots els colors
de la paleta, un llibre
de fulls que una veu
omple de paraules
incessants, succesives.
Tot està il·luminat


Jaume Sisterna
Tot està il·luminat
Inèdit 2011 a ” Price i cia...”

Pont del Petroli 2011

divendres, de novembre 15, 2013

alabatrem-nos una altra vegada!


ves per on, una altra efemèride per al famós 20N:
la presentació dels alabatres 
46,
 47 
i 48

VERSIONS DE BAI JUYI de Marcel Riera 
EL CLÍMAX de Daniel Busquets presentat per l’editor Marc Romera 
D’INCERTES CERTESES de Montserrat Rodés presentat per l’editor i poeta Toni Clapés 

roc&cesc



aire fresc, poesia, cançó i compromís, aires de lluita
ens han omplert la capelleta de jovent que ens ha
fet una mica d'enveja i tot

dilluns, de novembre 11, 2013

La paraula crema el foc. Dia Internacional de l'Escriptor Empresonat

atenció, el divendres 15 a les 19,30!



maridatge musical

mireu que fem el dijous 14 de novembre a l'horiginal:


menjar, bons vins i música agermanats per una vetllada única!

cal reservar  a: www.horiginal.net/
(El límit de temps per reservar és el dimarts 12. Si no s’assoleix un mínim de 20 persones el sopar s’anularà )

divendres, de novembre 08, 2013

casagran & freixas


Espectacle que fa un repàs del repertori de dos autors:

CESK FREIXAS interpreta els seus temes i ROC CASAGRAN va recitant tot un conjunt de poemes seus que lliguen i interactuen amb les cançons.

diuen ells que:
Gent de Can Fanga (i rodalies), el dimecres que ve, dia 13 de novembre, el Cesk Freixas i el Ruquet serem a la Meca dels poetes  (Horiginal). A quarts de nou del vespre. 
Dient cançons i cantant versos. I fent el burro. Quedeu avisats. 

doncs això, el dimecres cap a la Meca!

la bona gent









conéixer l'autor i l'obra de Nir Baram de la mà de les seves traductores,
(més que traductores) un d'aquests luxes que ens obsequiem de tant en tant.

la murga




Bona vetllada amb La murga de Costas-Lapislàtzuli.
Encara hi ha gent que sap triar la poesia a l'hora del futbol! Guanyarem! 


Anem bé

Si tot ens va tan bé i és tan perfecte
i som feliços junts i ens estimem
i canten els ocells i surt el sol i 
som sexis, joves, forts, rics i valents,
qui ha convidat la murga a aquesta festa?

i punxant aquí hi tenim un video!

dilluns, de novembre 04, 2013

j p

si us ve de gust...http://www.labreuedicions.com/josep-pedrals-lavenc-doctubre-de-2013/


                 JosepPedralsLAvenç

divendres, de novembre 01, 2013

dijous 7: la bona gent


aprofitem la visita de NIR BARAM
escriptor israelià en trànsit per barcelona!

la murga de montserrat costas


Recital "La murga"
Dimecres 6 de novembre, 20.30 h.

Sobre el llibre del mateix nom publicat per Lapislàtzuli Editorial
Poesia original en català de Montserrat Costas traduïda al japonès per Ko Tazawa
 i amb pròleg de Màrius Sampere

Hi intervenen:
Jon López de Viñaspre, editor de Lapislàtzuli
Montserrat Costas, autora del llibre, que recitarà en català

Kohki Ishigaki, que recitarà en japonès

tota precaució és poca

Clapés, Tremoleda, Costa, Abrams, , Sunyol, Bach, 
Zarraluqui, Garriga, Pedrals, Udina, Xargay, Casas.

evocació emocionada, sense sensibleries, dels amics: dibuixen el poeta i l'home:
 lent, irònic, escèptic, apóstata, crític implacable començant per ell mateix,
emprenyat-feliç diu en Garriga,
sabadellenc "malgrat" (avui tot amarat de sabadellitat).
Als poetes no se'ls diu adéu, als poetes se'ls llegeix.

aquí, més fotos