En Forns levita (ja s’ha tret del damunt el pes de la novel·la nonnata) i reparteix bigotis. Avui tots som l’Albert Serra (que no vindrà, que us pensàveu? el banyolí pica més alt: ara, al Pompidou!) Els amics exultants: un dels nostres ha publicat i amb premi! amb una novel·la diferent, atípica, moderna com natros, que trenca esquemes. Trenta-un anys de modernitat soterrada han fet eclosió.
Aguanta bé el discurs a la nació de l’editor Manel, que cada cop hi toca més (oblida la puta novel·la i discurseja!) sàtira emocionada que dona fe de la bonhomia d’en Forns i de passada acaba tractant-nos (carinyosament això si) de pati d’institut i de coses pitjors. Nosaltres encantats de sortir-hi, al discurs i al llibre. Contents de ser esmentats en la biblia hipster que aprofita per passar comptes amb una certa poesia tronada i una certa avantguarda no menys tronada. Som a l’escuma de la modernitat moderna. Aprofitem-ne la lluentor. D’aquí a cinc minuts ja serem fòssils. Però els molt-fans-de-l’albertserra, els irreductibles màrtirs de la modernor potser ens recordaran.
Avui els smart phones trauran fum i reservarem el dret d’admissió al passadís de l’escorxador. Aforament limitat, les hordes hipsterianes han de fer safareig i escenificar el fragment del llibre en qüestió. Ara, si no hi cabeu, segur que ho podeu seguir per twitter, els piuladors compulsius com el mal, mai no descansen.
Llarga vida a l’Albert Forns (l’escriptor, no el cineasta) ens tornarem a veure el 17 d’abril amb Ultracolors;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada