divendres, d’abril 05, 2013

serra? quin serra?


És una altra d’aquelles nits, un d’aquells vespres amb vibracions (que vintage això) especials, quan notes que hi ha emoció per part de tothom, de l’autor I dels lectors-espectadors-còmplices contents de l’èxit de l’amic.

En Forns levita (ja s’ha tret del damunt el pes de la novel·la nonnata) i reparteix bigotis. Avui tots som l’Albert Serra (que no vindrà, que us pensàveu? el banyolí pica més alt: ara, al Pompidou!) Els amics exultants: un dels nostres ha publicat i amb premi! amb una novel·la diferent, atípica, moderna com natros, que trenca esquemes. Trenta-un anys de modernitat soterrada han fet eclosió.

Aguanta bé el discurs a la nació de l’editor Manel, que cada cop hi toca més (oblida la puta novel·la i discurseja!)  sàtira emocionada que dona fe  de la bonhomia d’en Forns i de passada acaba tractant-nos (carinyosament això si) de pati d’institut i de coses pitjors. Nosaltres encantats de sortir-hi, al discurs i al llibre. Contents de ser esmentats en la biblia hipster que aprofita per passar comptes amb una certa poesia tronada i una certa avantguarda no menys tronada. Som a l’escuma de la modernitat moderna. Aprofitem-ne la lluentor. D’aquí a cinc minuts ja serem fòssils. Però els molt-fans-de-l’albertserra, els irreductibles màrtirs de la modernor  potser ens recordaran.

Avui els smart phones trauran fum i reservarem el dret d’admissió al passadís de l’escorxador. Aforament limitat, les hordes hipsterianes han de fer safareig i escenificar el fragment del llibre en qüestió. Ara, si no hi cabeu, segur que  ho podeu seguir per twitter, els piuladors compulsius com el mal, mai no descansen.
Llarga vida a l’Albert Forns (l’escriptor, no el cineasta) ens tornarem a veure el 17 d’abril amb Ultracolors;-)